Entrevista amb el cantant de Kala, el stoner rock japonès
Kala ha crescut a la vora del circuit underground japonès, allà on el heavy es defensa en sales de concerts, en espais d'assaig i en compilacions que passen de mà en mà. El quartet ha dibuixat un repertori de riffs espesos, pedalers de fuzz i una veu que sembla sortir d'una cambra de fums. Aquesta conversa amb el seu cantant és una mirada al procés de la banda: com va néixer el nom, què significa el soroll per a ells i com es continua quan les sales es fan grans.
El stoner rock japonès té vida pròpia, i Kala en és una de les peces més interessants. Mentre a la banda central tot va a l'hora de les grans produccions, ells han apostat per material publicat en format reduït, concerts en locals sense aire condicionat i un so que es forja al costat de l'escena de skate, de la insolit i del noise. El resultat és una música accessible per a qui busca el doom, però amb l'energia suficient per arrossegar el ball.
Alhora, la feina de la banda no s'explica només pel soroll. Hi ha una manera molt concreta de treballar: proves al local, canvis de tema, lletres que es guarden en el mòbil i sessions de so que s'allarguen fins que la gespa. Ho hem conversat amb Hiro, el cantant de Kala, durant un assaig al soterrani on la banda segueix repetint el repertori.
Els orígens del projecte i els primers assaigs
Kala es va formar fa poc més de cinc anys a Nagoya. Hi havia en Shun a la guitarra, en Taku al baix i el mateix Hiro, que ja cantava en dos projectes de noise, buscava una forma de fer sonar lletres grans sobre una base de riffs. Els primers assaigs van passar en un local que compartien amb un taller de reparació de bicicletes, i el soroll de les bicicletes acabaria entrant, per casualitat, en la primera demos.
El nom va aparèixer en una conversa al bar, quan un amic va deixar caure una paraula en anglès que va sonar immediatament correcta per a una banda de heavy. No hi ha cap història èpica al darrere, explica Hiro, i potser per això el nom ha funcionat: no pesa gaire, deixa espai per a tot el que ha vingut després. El primer EP es va gravar en quatre pistes, de nit, sense tècnic, i el resultat va circular entre coneguts fins que un segell independent en vaixes el Picking up.
També hi ha un component de decision important. Kala no va buscar un contracte, sinó una manera de publicar i continuar tocant: maquetes, edicions limitades i concerts organitzats per amics. "Volíem que cada disc tingués una raó per existir, no que sortís per sortir", diu Hiro. "Si podem tocar un concert al mes i compartir el que fem, ja ens hem guanyat molt."
Un so fet de fuzz, baix i temps calmat
El vocabulari sonor de Kala és clar: tempos lents, guitarra amb molta distorció, baix que ocupa tota la part baixa i moments de pausa que esdevenen tensos per l'efecte del so. Les referències citades pel cantant són Boris, Sleep, Earth o Melvins, però el que els agrada d'aquestes bandes és la capacitat de deixar respiració a la música, i en Kala això es tradueix en canvis de dinàmica constants, de vegades gairebébarra els directes.
La veu d'Hiro hi juga un paper central. Torna amb un to nasal, una micaDescriptors de les cançons de carrer, i alterna fragments nets amb crits aspriats. "No m'agrada cantar amb la veu molt polida perquè no sona a res", explica. "El que busques és la sensació de tenir la veu trencada després d'un concert, com si l'has donat tot." Al concert, el veu es remunta, les guitarres es trenen i el murmuri de la sala es converteix en una altra instrumentació.
A nivell de producció, la banda treballa amb gent del circuit local,Sessions de dos dies, material analògic i poc retoc. Hi ha una atenció evident al baix: en Taku hi veu la clau de tot el projecte. "Sense un baix ben col·locat, el riff no té sentit", diu. "Nosaltres donem molta importància a com sona el tacte, perquè és el que fa que la gent noti el cos del so."
Lletres de ciutat i un vocabulari a dues llengües
Les lletres de Kala parlen del que passa al voltant: el trànsit de nit, les fàbriques, l'avorriment, la distància entre la feina i el domicili. No són lletres de protesta ni de Discurs, sinó notes d'observació, imatges urbanes que es repeteixen fins a perdre el sentit. "Són temes molt_handler bana, perquè són els que tinc a prop", resumeix Hiro.
El procés de escrita és ràpid i dispers. Hi ha un quadre al costat del llit, moltes enregistraments al mòbil a les tres de la matinada i un altre tros de paper que pot aparèixer dies després. La llengua es barreja: fragments en anglès, altres en japonès i expressions que venen directament de la xerrada del bar. "El japonès i l'anglès comparteixen una cosa: els dos permeten dir una idea i deixar-la a mitges", afirma.
També hi ha un treball visual, encara que sempre delegat. Les portades les fan amics i col·laboradors, i Hiro reconeix que hi ha una estratègia clara al darrere: "Volem que el que veus abans de sentir-ho ja et posi en un lloc. Una presència fosca, una mica de bruma, res de colors cridaners."
Directes en sales estretes i contacte amb el públic
La banda segueix una lògica de circuit petit. Toca en locals de capacitat reduïda, sharing cartell amb altres grups de la zona i, de vegades, en festivals de mig terme on s'ajuja el so. Aquest format els ha permès provar material nou senseWatcher la pressió de la premsa o dels promoters. "En una sala petita sents com respira el grup", diu Hiro. "Sents el baix, sents l'error de la guitarra, i això et fa tocar diferent."
Els directes tenen un component improvisat que no apareix a les enregistrades. Hi ha jams que poden allargar-se, canvis de tema que depenen de l'ambient i un moment en què la banda es mira i toca una versió que no estava al setlist. El repertori es mou constantment, i Hiro recorda com alguns concerts s'han acabat amb cançons que encara no tenien nom.
De cara a la següent etapa, la idea és ampliar les sales sense perdre aquesta proximitat. Estan preparant material nou amb més presència al so, una producció més cuidada i la intenció de tornar a la中原 ruta europea, tot i que sense presses. "Ens agrada tocar fora del Japó, però no volem que l'escena ens expliqui", apunta. "Només ens interessa que la gent senti el que estem fent."
Material per entrar al món de Kala
Hi ha diverses maneres d'endinsar-se en el repertori de la banda, i val la pena triar els punts de partida segons el que busqui cada oïdor: el so cru, les lletres, les peces en directe o el context de la scene.
- El debut EP en quatre pistes — Va ser gravat d'una tirada al local d'assaig i conserva tot el soroll i les errades de la primera edició. És el document més honest sobre com va començar el projecte, i el millor lloc per conèixer la veu d'Hiro sense filtres.
- El segon llp — Incorpora les guitarres més espesses i un baix encara més gruixut, però manté la alternança entre moments continguts i fragments de fuzz pur. És el disc que mostra l'evolució interiors de la banda.
- La split amb una banda local — Comparteixcartell amb un grup de la mateixa generació i presenta dues cares que es toquen: una més psych i una altra més propera al doom lent. Molt bona introducció per a qui ve de la psicosocia.
- El directe de sala petita — Recull un concert complet, amb improvisacions llargues i el so de la sala ben present. Funciona com a banda sonora i deixa clara la capacitat de Kala per adaptar-se a l'espai.
- Les compilacions de heavy underground japonès — En diverses antologies del circuit apareixen cançons de Kala, i el context ajuda a|col·locar la banda al costat d'altres projectes queCerquen el mateix equilibri entre pes i melodia.
Segueix el fil i comparteix la música
Si vols continuar per aquesta banda, el millor camí és seguir les publicacions i les xarxes socials de Kala, on hi ha fragments d'assaig, avanços de material nou i dates de concert. Es una manera directa de veure com treballen abans de cada sortida.
Al mateix temps, l'arxiu de Battle of Ninjamanz és un bon lloc per buscar-ne de més: hi ha critiques, llançaments i articles sobre la escena underground del país que es remeten al camí de Kala. L'activitat del blog es remunta al 2007, de manera que hi ha material per a tothom qui vulgui saber què passava abans en el circuit heavy japonès.
Finalment, si has arribat fins aquí i vols afegir-hi la teva veu, deixa el teu comentari o escriu a la redacció amb una recomanació, una crítica o una pista que consideres que hauria d'aparèixer. Publicar-se, etiquetar la banda i compartir aquestes línies entre amics també ajuda a que Kala continuï fent concerts i gravant discs.