BATTLE OF NINJAMANZ
Explora la música Veure arxius

Haruomi Hosono: la veu incansable del pop japonès

En un estudi modest del barri de Shibuya, Haruomi Hosono ens rep amb una tassa de te verd i la calma d'algú que ha vist néixer i desaparèixer mitja dotzena de tendències musicals. Aquesta entrevista arriba en un moment especial: acabem de fullejar junts els últims treballs del mestre i hem repassat gairebé cinc dècades d'una carrera que va començar amb el folk elèctric i s'ha convertit en un dels pilars de la música contemporània.

Hosono no és només un dels pares del Yellow Magic Orchestra; és també un compositor obsessionat amb el so analògic, un productor curiós i un col·leccionista obsessiu de textures exòtiques. Conversar amb ell és entendre per què el seu nom continua sent citat per DJs, productors hip-hop i bandes d'indie nipó com si fos un oracle del pop actual.

Els inicis amb Happy End i el rock dels anys setanta

Poc després d'arribar a Tòquio procedent de Kyoto, Hosono va cofundar Happy End, una de les primeres bandes japoneses que va cantar en anglès amb un peu al folk de la costa oest americana i l'altre al rock psicodèlic. El grup, format el 1969, va trencar motlles en un país on la música popular encara es regia per les melodies europees.

Happy End es va dissoldre el 1972, però l'experiència va deixar una empremta fonda en Hosono. Ja en aquella etapa va començar a experimentar amb pedals, magnetòfons i qualsevol aparell que pogués distorsionar la guitarra acústica. Aquella curiositat pel bricolatge sonor seria, anys després, la pedra angular del seu llenguatge electrònic.

Yellow Magic Orchestra i la revolució electrònica

La trobada amb Ryuichi Sakamoto i Yukihiro Takahashi va canviar la història de la música. Yellow Magic Orchestra va debutar el 1978 amb un àlbum homònim que sonava com una profecia: ritmes mecànics, melodies xineses, timbres sintètics i una irreverència lúdica que ningú esperava del pop nipó. L'èxit internacional, amb temes com "Computer Game" o "Behind the Mask", va anticipar la música dance i l'electrònica d'abast mundial.

Durant la conversa, Hosono ens explica amb un somriure que bona part d'aquell so es va construir amb equipament modest i moltes hores d'escolta de vinils. Per als qui vulguin entendre l'origen d'aquella manera de treballar el so analògic, val la pena triar un tocadiscs i descobrir com el ripping de vinil ha tornat a posar el format físic al centre de la creació contemporània.

La carrera en solitari entre Hawaii i la psicodèlia tropical

Un dels episodis més fascinants de la trajectòria de Hosono és el seu viatge a Hawaii l'any 1975, quan va quedar fascinat per la música local i les harmonies del Pacífic. El resultat va ser "Tropical Dandy" (1975), un disc que barrejava exotisme, lounge, AOR i una sensualitat estranya que el Japó d'aquella època ni tan sols s'imaginava.

Aquella estètica "tropical Hosono" va tornar amb força a través de la saga "Hosono House" i, sobretot, amb projectes com els Yellow Magic Band o les col·laboracions amb artistes hawaianes. La seva capacitat de fusionar música popular japonesa amb sonoritats d'arreu del món continua sent un referent per a productors de city pop i per a qualsevol que busqui textures insòlites.

L'obsessió pel sampling i la manipulació analògica

Hosono va ser un dels pioners del sampling abans que el terme existís. Ja als anys setanta, gravava discos de vinil, els tallava, els invertia i els feia passar per sintetitzadors. La seva passió per la cinta magnètica, el casset i la manipulació del so queda reflectida a discos com "Paraiso" (1978), "Omni Sight Seeing" (1989) o la trilogia "Medicine Compilation".

Si vols aprofundir en l'univers creatiu de Hosono i descobrir com el seu llegat continua viu, et recomanem explorar el nostre arxiu musical, on hem reunit una selecció de referències, ressenyes i recopilatoris que connecten el mestre amb les noves generacions.

El llegat viu i les col·laboracions recents

Tot i els seus setanta anys, Hosono no ha abaixat el ritme. El 2023 va publicar "N.D.E.", un àlbum que explorava la mort clínica, l'amor i la tecnologia, amb col·laboracions de Mac DeMarco i Devonté Hynes. Mentrestant, el seu segell Monad continua sent una plataforma per a artistes experimentals japonesos i internacionals.

En el seu últim treball, Hosono reflexiona sobre el futur del so analògic i el paper del Japó en l'escena global. Per als amants del noise i el rock més extrem, val la pena descobrir el disc de Boris, una altra mostra de com l'escena japonesa continua reinventant els seus propis mites.

Què significa Hosono per a l'escena urbana actual

Hosono no és només una figura històrica: el seu pensament segueix bategant en el city pop, en els beats lo-fi dels joves productors de Tòquio i en la mirada curiosa que moltes bandes indie dirigeixen cap al passat analògic. Per als lectors del nostre bloc, Hosono representa una porta d'entrada a tot un univers sonor que combina tradició, futurisme i una sensualitat molt nipona.

Alguns discos essencials per entendre el seu univers:

I alguns artistes contemporanis que en recullen l'herència:

Segueix-nos a les xarxes socials, subscriu-te al canal de Telegram i submergeix-te al nostre arxiu de ressenyes, recopilatoris i entrevistes. Battle of Ninjamanz és la casa digital de tots els que creiem que la música nipona mereix ser escoltada amb atenció, paciència i les orelles ben obertes. Cada setmana publiquem noves recomanacions, articles i continguts exclusius sobre l'escena japonesa.